Termes
i Condicions
ATTAC
Moviment internacional de ciutadans per al control democràtic dels mercats
financers i les seves institucions.
Sabies
que el teu futur i els dels qui t'envolten es decideix en fòrums internacionals
als quals nomes poden assistir els grups d'interès dels opulents i els
especuladors?
A
causa d'això, el progrés només afavoreix la minoria que ha establert les regles
del joc. La immensa majoria de la gent pateix les angoixes de la inseguretat,
el risc, la precarietat i l'atur.
Al
1960, el 20 per cent més ric rebia 30 vegades més que el 20 per cent més pobre.
Al 1990, 60 vegades més. Al 1995, 82 vegades més.
I
aquest increment es concentra al capdamunt de la piràmide. Segons el programa
de Nacions
Unides per al Desenvolupament, actualment les "10 persones
més opulentes tenen una riquesa equivalent a la producció de 50 països, i els
447 més rics sumen una fortuna més gran que l'ingrés anual de la meitat de la
humanitat."
No
es tracta, com volen fer-nos creure, d'una evolució "inevitable", sinó de les
regles del joc imposades per les organitzacions i els grups mundials del poder
econòmic.
Aquests
grups no fan sinó parlar a favor de la liberalització i la desregulació, i en
contra de les preocupacions ecològiques i la societat del benestar. Tanmateix,
també exigeixen sòl edificable de franc, subvencions, beneficis fiscals i
privilegis de tota mena. Denigren l'Estat del benestar tot titllant-lo "d'Estat
assistencial", perquè ells nomes afavoreixen "l'assistencialisme" als opulents.
Per
tot això, han desposseït els ciutadans del seu dret a decidir el seu futur, i
fins i tot a estar informats, per a la qual cosa fan servir, sobretot, dos
instruments.
-
Organismes internacionals, que estan tan allunyats dels ciutadans com propers
als grups d'interès (només cal veure el
Fons Monetari Internacional, el
Banc Mundial, i la
mateixa
Unió Europea, amb el seu preocupant dèficit democràtic).
-
Tractats amb Clàusules secretes (El
Tractat de Lliure Comerç, entre Mèxic, EEUU i Canadà, o
la
Ronda
del Mil·lenni de
la Organització
Mundial
del Comerç) i acords fets d'amagat dels ciutadans ( com el
temporalment fracassat Acord Multilateral d'Inversions, que atorgaria tots els
drets als inversors i imposaria tots els deures als Estats i als seus
ciutadans, implantant així el totalitarisme econòmic).
Són
els ciutadans qui, d'una manera lliure i responsable, han de decidir sobre el
seu destí. D'aquesta convicció profundament democràtica neix ATTAC.
QUE
ES ATTAC? Nascut a
partir d'una iniciativa del director la revista
Le Monde Diplomatique,
ATTAC es un moviment internacional de
ciutadans, preocupats pels afers col•lectius i per trobar-los solució.
QUE
PRETÉN? La
finalitat d'ATTAC
es tornar el poder als ciutadans.
QUINS
OBJECTIUS ES PROPOSA?
Establir mecanismes democràtics de regulació i control dels mercats i del
sistema financer internacional; impulsar i enfortir una opinió pública mundial
independent, activa i ben informada.
No
és acceptable, ni just, i no pot tenir cap futur el fet que per afermar i
incrementar el poder i la riquesa d'una ínfima minoria, s'imposi la destrucció
de la natura, i es generalitzi la misèria, el risc i la inseguretat per a la
gran majoria.
ATTAC
planteja com a mesures de control democràtic:
-Gravar
amb l'impost conegut com a
Taxa Tobin, les transaccions especulatives en els mercats de
divises.
-Suprimir
els paradisos
fiscals.
ATTAC
col•labora amb d'altres moviments, amb xarxes socials i publicacions (com el
mateix Le
Monde Diplomatique) per aconseguir els seus objectius.
Al
món ja en són milers els que s'han unit a
ATTAC i participen en xarxes i grups d'informació, d'estudi
i debat, i en campanyes nacionals. Allò que
ATTAC es proposa combatre, la dictadura
dels mercats, és a l'origen de gairebé tots els problemes actuals: la
destrucció del planeta i les cultures, el deute, la inseguretat personal i
col•lectiva; i el conflicte entre els pobles.
Els
resultats assolits fins ara són engrescadors. La simple publicació de les
condicions dictatorials de l'Acord
Multilateral d'Inversions, o les mobilitzacions contra
la
Ronda
del
Mil·lenni de
la
OMC
a Seattle, han paralitzat algunes de les iniciatives més agressives dels poders
econòmics mundials.
Però
resta gairebé tot per fer. Cal seguir vigilants, mobilitzar-se en el moment
oportú i enfortir el desenvolupament d'una opinió pública mundial.
Es
tracta simplement de re-apropiar-nos, tots units, del futur del nostre món.
